Preguntes freqüents

Quines accions de col·laboració són les més habituals?

Hi ha moltíssimes possibilitats, des de la compartició de documents fins a la gestió d'una extensió de la biblioteca amb caràcter itinerant. 

També es poden realitzar intervencions puntuals en esdeveniments locals vinculats a la salut i el benestar i/o propostes culturals regulars i estructurades dins de les polítiques locals de promoció i prevenció de la salut.

Quina tipologia de documents he de tenir disponible per als centres?

No hi ha una tipologia específica. S'han de posar a disposició del centre tota mena de documents: llibres, audiollibres, altres recursos multimèdia, etcètera. Cal preveure, especialment, l'accessibilitat per a persones amb diversos condicionants de salut.

Cal que siguin representatius de tots els àmbits de coneixement i de totes les editorials catalanes per tal de respondre als interessos de tothom i respectar la llibertat d'elecció de les persones lectores.

Sí que cal renovar la documentació disponible periòdicament per tal que, almenys un 10%, siguin novetats, cada any. 

He de desenvolupar un catàleg específic per als centres de salut o benestar social?

D'entrada, no hi ha cap necessitat de singularitzar un catàleg propi per al col·lectiu de pacients o residents. Hem de fugir del biaix “edatista” i de tota mena de prejudicis sobre què voldran llegir, o no, els pacients o residents. 

La llibertat individual i els gustos personals estan per sobre de qualsevol prejudici o autolimitació.

Els residents o pacients segurament tindran discapacitats molt diferents. Què hem de preveure?

L'equitat ha de ser sempre una visió compartida en qualsevol projecte de lectura, i més encara en el context sanitari i de benestar social. Cal preveure que la biblioteca es trobarà amb persones amb condicionants de salut molt diversos:

• Per a la gent gran, persones amb dificultat de concentració o lectura, i altres discapacitats, són molt adequats els llibres de lectura fàcil.

• Per a persones cegues o amb discapacitat visual, es poden oferir audiollibres i altres dispositius que fan accessible la lectura. 

• Per a persones amb discapacitat psíquica són molt adients els àlbums gràfics o similars...

Abans de comprar qualsevol obra per al projecte, penseu en els usos reals de les persones: on llegeixen (si és al llit, difícilment podran tenir un llibre molt pesat o massa gran), què necessiten per ser lectors i lectores independents, etcètera. 

Podem organitzar activitats dins dels centres?

Hi ha moltes oportunitats per enriquir la col·laboració, especialment en l'àmbit de la mediació i l'organització d'activitats al voltant del llibre i la lectura: accions de lectura en veu alta, espectacles, concerts, tallers d'escriptura o il·lustració, jocs, xerrades seguides discussions i debats, i un llarg etcètera.

Aquestes activitats poden ser d'interès tant per a un públic lector com per a un no lector, i permeten que la biblioteca estableixi relacions entre pacients/residents i professionals, a més de les famílies.

Aquestes activitats es poden dur a terme regularment i dona al centre l'oportunitat d'accedir a escriptors, músics, actors i actrius, que normalment no entren en els centres de salut.

Un element molt rellevant ve donat de la col·laboració regular amb diverses persones amb condicionants de salut, que permet iniciar un procés de reflexió dins de la biblioteca per tal d'esdevenir un equipament més accessible i equitatiu. 

Què cal tenir present a l'hora de dissenyar aquestes activitats presencials? 

• Treballeu prèviament amb els serveis professionals per entendre els requisits pràctics (durada, pacients que no s'han de molestar, etc.) i què es pot fer o no.

• Sigueu flexibles i adaptables durant la intervenció (quan trobeu poca resposta del públic, per exemple).

• L'habitació és un lloc privat. El consentiment de la persona per participar en una acció al voltant dels llibres i la lectura ha de ser explícit!

Com puc garantir la sostenibilitat d'un programa lector? 

La millor manera és garantir que s'insereix dins de la programació estable de la biblioteca. 

L'altre element clau és establir acords de col·laboració rigorosos i plurals que incloguin també entitats sense ànim de lucre per vincular voluntariat. Cada entitat, a partir de les seves possibilitats, ha de contribuir al desenvolupament de les accions lectores.

Quins altres elements són clau per al desenvolupament d'un programa lector per a la salut i el benestar?

Si la comunicació i l'avaluació són clau en qualsevol projecte impulsat per la biblioteca, encara ho són més en una intervenció de lectura per a la salut i el benestar. 

Les eines de comunicació s'han d'adaptar als públics objectiu (pacients i les seves famílies, però també professionals) i tenir en compte situacions molt diverses en què la lectura no és una prioritat: el moment de l'ingrés, per exemple. Sempre cal adequar-se a la marca del centre de salut; cal ser molt curosos per no generar conflictes innecessaris.

L'avaluació s'ha d'orientar a mesurar l'impacte amb indicadors testejats prèviament i validats amb el centre de salut. Cal ser flexibles perquè alguns indicadors quantitatius que empreu habitualment poden no tenir el mateix valor en un centre de salut que demana una valoració sobre els beneficis que els usuaris en reben. 

Cal dur a terme regularment una avaluació qualitativa amb enquestes, qüestionaris o entrevistes. Per fer-ho més àgil, es pot aprofitar els qüestionaris de satisfacció que ja realitza el centre i incloure-hi una o més preguntes específiques. 

L'entitat Cultura Oberta us ofereix suport gratuït per dissenyar el vostre programa de biblioteca al centre sanitari o comunitari.