Embedded Files
Recerca sobre els beneficis de la lectura
Quines evidències hi ha sobre els beneficis de la lectura per a la salut i el benestar?
Quines evidències hi ha sobre els beneficis de la lectura per a la salut i el benestar?
Fa dècades que s'estan investigant, arreu del món, els beneficis de la lectura en tota mena de contextos sanitaris i de benestar social. Tot i que la mirada científica recomana continuar investigant per tal de reforçar les evidències existents, les evidències són prou sòlides per recomanar la implantació de programes i projectes de lectura als centres de salut i benestar social. Aquí en teniu una tria de treballs de recerca.
M. Watkins et al. "Beyond the sentence: Shared reading within a high secure hospital" (2022)
Dins de l'Hospital Ashworth es van realitzar sessions de lectura col·lectiva setmanals, adreçades a pacients amb patologies relacionades amb la salut mental com ara psicosi i historials d’autolesions. Els beneficis s’han documentat especialment per la capacitat d’interacció dins del grup i un major compromís dels pacients en el seu procés de recuperació.
E. Selin et al. "Reading aloud to children in hospital. Bibliotherapy as a community builder" (2017)
El "Reading Club" per a infants hospitalitzats és una experiència de lectura en veu alta que s’ha consolidat dins de diversos hospitals i assegura el benestar dels infants gràcies a la seva immersió en la ficció literària. Les sessions també afavoreixen les relacions d’amistat dins dels grups i milloren habilitats de lectura (comprensió i expressió), que continuen fins i tot quan s’ha abandonat l’hospital.
L. Ruo et al. "Discussion on Hospital Library Carrying out Reading Therapy for Medical Staffs" (2011).
La lectura pot ajudar el personal mèdic a a millorar el seu benestar personal. Això, a curt i mitjà termini, contribueix a la humanització de la salut i la consolidació d’entorns hospitalaris més respectuosos i amables amb les persones.
OMS. Reading for Pleasure: Participating in a dementia-friendly book club at a residential aged care facility (2017)
Aquesta avaluació validada per la OMS es centra en els clubs de lectura de pacients que viuen en residències vinculades als centres de salut. Va observar-se també una millora de la qualitat de vida concretada en una reducció de la depressió i comportaments inadequats amb les persones cuidadores. La lectura es proposa com una eina que pot ajudar Els professionals i reforça altres intervencions, amb un suport clínic i un seguiment adequats. Tot i així hi ha dos elements limitants: l’adherència per part dels equips professionals i la incorporació de la lectura com una pràctica habitual que en garanteixi la continuïtat.
J. Davis. The art of medicine enjoying and enduring: groups reading aloud for wellbeing (2009)
L’article de Davis (2009) examina els beneficis del fet de llegir en veu alta en grup com a eina per promoure el benestar emocional i social.
Aquesta pràctica, coneguda com a lectura compartida, combina l’art de la narrativa amb la connexió humana per oferir una experiència transformadora i enriquidora.
Davis explora com aquesta activitat pot ajudar tant en la cura personal com en l'atenció mèdica, reforçant vincles socials i emocionals entre els participants.
La lectura en veu alta crea un espai compartit on els individus poden gaudir del llenguatge, les imatges i les idees evocades pels textos, independentment del seu nivell educatiu o estat de salut. Aquesta experiència col·lectiva permet als participants accedir a una part de si mateixos que sovint queda eclipsada per les tensions del dia a dia. Els textos literaris, plens d’històries, poesia i prosa, ofereixen consol, inspiració i moments d’introspecció profunda.
S. Rimkeit. Dementia-friendly book clubs in the care home: can quality of life be improved? A randomized clinical trial (2018)
Rimkeit parteix de la hipòtesi que els clubs de lectura poden millorar l’estat de persones amb demència dins de centres sociosanitaris. Per això va impulsar un assaig clínic aleatoritzat per comparar els efectes dels clubs de lectura d’un grup de residents del centre amb diagnòstic de demència amb un altre grup amb el mateix diagnòstic que no participava en les accions lectores.
Els resultats mostren una millora en la qualitat de vida (benestar emocional i social) dels residents, tot i que els efectes van variar a partir del grau de demència i altres factors individuals. És especialment rellevant, l'increment del compromís amb el grup.
Davis, J. The art of medicine enjoying and enduring: groups reading aloud for wellbeing (2009)
Davis destaca especialment com aquest procés pot ser beneficiós per a persones que afronten reptes emocionals o físics, ja que la lectura compartida ofereix un espai no mèdic on el gaudi estètic esdevé una eina per suportar les dificultats. Així, la literatura no només distreu, sinó que també dona sentit a les experiències viscudes i facilita una major comprensió d’un mateix i dels altres.
L’autor subratlla el caràcter inclusiu i no prescriptiu d’aquest tipus de grups, on tothom participa segons la seva capacitat i interès. Aquesta flexibilitat fomenta una atmosfera de respecte i empatia, essencial per al benestar col·lectiu.
L'article conclou que llegir en veu alta no només enriqueix la ment i l'ànima, sinó que també crea una xarxa de suport emocional valuosa, mostrant com l'art de la literatura pot influir en l'art de la medicina.
L. M. Caputo. The impact of a book club on confidence, self reliance, and community in the duke department of internal medicine (2017)
L'article de Laura M. Caputo explora l'impact d'un club de lectura dins del Departament de Medicina Interna de la Duke University. Aquest club, iniciat el 2015, té com a objectiu promoure la reflexió i la connexió entre els professionals mèdics, residents i altres membres del departament.
Els participants llegeixen i comenten obres sobre temes ètics i bioètics, a més de temàtiques relacionades amb el desenvolupament professional amb el propòsit d’afavorir el creixement personal i comunitari.
L'experiència del club ha demostrat beneficis com una major confiança i autonomia en la presa de decisions dels participants derivada de la capacitat de comunicar-se millor entre iguals, una autoconsciència per a millorar l’autocura que incideix positivament en l’estrès, a més d’un sentit de pertinença i comunitari més sòlid, que ha beneficiat el treball en equip i l’ambient dins del Departament. Algunes sessions han comptat amb la participació d'autors, fet que ha permès aprofundir en les temàtiques des d’una altra perspectiva, la del creador, i establir connexions innovadores.
K. Hanrahan i Gonzalez, K. Happiness: the highest form of health (2022)
DHanrahan i Gonzalez van avaluar l’estat d’ànim d’un col·lectiu d’infermers i infermeres per explorar el seu benestar emocional. I ho van fer a partir de l’experiència compartida d’un club de lectura centrat en l’obra The Happiness Advantage. Es van recollir evidències sobre el nivell d’estrès, la connexió comunitària i el desenvolupament, al llarg del club, d’eines de resiliència per al col·lectiu d’infermeria.
Com a punts forts, es va detectar un impacte positiu en l’estrès, que va suposar una millora en la seva gestió diària; a més d’una major interacció, col·laboració i suport mutu entre col·legues.
Com a punts febles, i aquests aspectes apareixen reiteradament en accions similars, es plantegen les dificultats d’esdevenir sostenibles al llarg del temps i d’adaptar l’acció a les necessitats personalitzades de cadascun dels participants atès la dificultat de temps i disponibilitat.
K. Eisen, Lawlor, C., Whu, C.D., i Mason, D. Reading and Recovery Expectations: Implementing a Recovery-Oriented Bibliotherapy Program in an Acute Inpatient Psychiatric Setting (2018)
En aquest article, es va analitzar el desenvolupament d’un programa de biblioteràpia dins d’un hospital psiquiàtric per tal de donar evidència sobre l’impacte en els pacients i la seva sostenibilitat a curt i mitjà termini.
Entre els participants hi ha un grup de pacients hospitalitzats assignats a un club de lectura i un altre de control que van permetre mesurar l’impacte amb l’escala Herth (HHI) i la de salut mental MHCS.
Tot i que no es van observar diferències estadísticament significatives entre els dos grups, un 92,3% dels participants en el club de lectura van informar que l’activitat millorava l’autoconeixement i un 61,6% van experimentar un augment de les seves expectatives vitals. Els participants també destacaven l’expressió emocional en un entorn segur i de suport.
P. E. Smith i Hughes, T. Reading books and reading patients: can Book Clubs help both?(2016)
S'explora la connexió entre la lectura literària i la pràctica mèdica, argumentant que els clubs de lectura poden beneficiar tant els pacients com els professionals de la salut. La reflexió sorgeix d’una experiència en què metges, estudiants de medicina i pacients participaven en discussions literàries que abordaven temes rellevants per a la cura i la condició humana.
Els clubs de lectura com a pont entre literatura i medicina
Els autors sostenen que la literatura, especialment quan es discuteix en un context grupal, enriqueix la comprensió de les emocions i experiències humanes. Això és particularment rellevant per als metges perquè afina la seva empatia i habilitats comunicatives amb els pacients.
Els llibres seleccionats sovint plantegen dilemes ètics, perspectives diverses sobre la malaltia o moments de reflexió sobre el rol del professional en el sistema sanitari.
E. Smith i Hughes, T. Reading books and reading patients: can Book Clubs help both?(2016)
Impacte sobre els pacients
Des del punt de vista dels pacients, formar part d’aquests clubs pot ser terapèutic. Les històries permeten expressar emocions i connectar amb experiències similars, facilitant un espai segur per a la catarsi i el suport mutu. A més, aquesta activitat ajuda a trencar la barrera jeràrquica entre metges i pacients, creant un entorn més humà i col·laboratiu.
Reflexions finals
Smith i Hughes conclouen que els clubs de lectura són una eina valuosa en la formació dels professionals de la salut, ja que fomenten una comprensió més profunda de la condició humana i milloren la qualitat de la relació metge-pacient. Aquests espais contribueixen a integrar les dimensions científica i humanística de la medicina, fent-la més compassiva i holística.
L’article posa de manifest que la literatura no és només una font d’entreteniment, sinó una eina poderosa per aprofundir en la pràctica mèdica i enfortir les relacions terapèutiques..
Vols iniciar un projecte de lectura al centre
Vols iniciar un projecte de lectura al centre
de salut o benestar social?
de salut o benestar social?
T'ajudem a elaborar el projecte de lectura per a entorns sanitaris i de benestar social
Som una entitat sense afany de lucre i t'ajudem com a part de la nostra missió
Som una entitat sense afany de lucre i t'ajudem com a part de la nostra missió
Page updated
Report abuse