Embedded Files
Llegir per envellir bé
Llegir per envellir bé
Què diu la ciència sobre lectura, cognició i benestar en la gent gran?
Què diu la ciència sobre lectura, cognició i benestar en la gent gran?
Evidències recents sobre els efectes protectors de la lectura —individual i compartida— en la salut cognitiva, emocional i social de les persones grans.
Que llegir fa bé no és cap novetat. La intuïció popular ho ha sostingut sempre, i qualsevol persona que hagi trobat en un llibre una forma de companyia, de descoberta o de calma ho sap ben bé per l'experiència pròpia. Ara bé, en els darrers anys la recerca científica ha començat a reunir dades sòlides que permeten anar més enllà de la intuïció i entendre des d'una perspectiva científica quins efectes té la lectura sobre la salut de la gent gran, com funciona i per què hauria d'ocupar un lloc central en les polítiques de promoció de la salut comunitària i l'envelliment saludable.
A continuació ens referim a nou estudis publicats entre 2017 i 2025 —longitudinals, experimentals i revisions sistemàtiques— que, en conjunt, aporten evidències sobre com la lectura protegeix la funció cognitiva, compensa els determinants socials de salut, contribueix al benestar emocional i, quan es practica en grup, esdevé una eina poderosa contra la soledat no desitjada.
La lectura protegeix el cervell a llarg termini
La lectura protegeix el cervell a llarg termini
Un dels estudis més rellevants és el de Chang, Wu i Hsiung (2021), publicat a International Psychogeriatrics. A partir d'una mostra representativa de 1.962 persones grans taiwaneses a les quals s'ha fet un seguiment durant catorze anys, els investigadors van constatar que les persones que llegien amb freqüència —almenys un cop per setmana— tenien un risc significativament menor de deteriorament cognitiu que les que no ho feien. L'efecte protector es mantenia estable al llarg del temps i, fet rellevant, s'observava en tots els nivells educatius: tant en persones amb estudis superiors com en aquelles amb escolarització bàsica.
Aquesta troballa connecta directament amb un segon estudi, el de Wang i col·laboradors (2022), publicat a Alzheimer's Research & Therapy. En una cohort comunitària xinesa de 459 persones sense deteriorament cognitiu percebut, els participants que llegien regularment obtenien millors resultats en totes les escales administrades, independentment del seu nivell educatiu. L'estudi conclou que l'activitat lectora pot compensar els dèficits cognitius associats a un nivell d'escolarització baix, un resultat amb implicacions profundes per a l'equitat en salut.
Stine-Morrow, McCall, Manavbasi i altri (2022), a Frontiers in Psychology, van aprofundir en els mecanismes subjacents i els seus resultats indiquen que el compromís sostingut amb la lectura preserva funcions cognitives generals i millora el processament lingüístic complex, és a dir, la capacitat de comprendre i integrar frases amb estructures elaborades.
Llegir no és, doncs, un exercici passiu: és un entrenament actiu de la ment.
Activitats cognitives de lleure: evidències
Activitats cognitives de lleure: evidències
Aquestes troballes ja s'havien anticipat en anàlisis prèvies. Dues revisions sistemàtiques anteriors havien preparat el terreny. Mewborn, Lindbergh i Stephen Miller (2017), a Neuropsychology Review, van analitzar assaigs controlats aleatoritzats sobre intervencions cognitives en persones grans amb diferents graus de funció cognitiva —des de saludables fins a mostres mixtes amb deteriorament lleu— i van trobar que les activitats d'estimulació cognitiva produïen millores consistents en memòria, velocitat de processament i funcions executives.
Iizuka, Suzuki, Ogawa i col·laboradors (2019), a Geriatrics & Gerontology International, van centrar-se específicament en les activitats de lleure cognitiu —lectura, jocs de taula, escriptura, entre d'altres— i van concloure que aquestes intervencions poden efectivament prevenir o alentir el declivi cognitiu en la gent gran. Tots dos treballs subratllen la importància de mantenir la ment activa, però la lectura hi destaca com una de les activitats més accessibles i sostenibles en el temps.
Lectura i salut integral: cos, ment i vincle social
Lectura i salut integral: cos, ment i vincle social
L'estudi de Zhang, Zhang i Wang (2022), publicat a Frontiers in Public Health, amplia la perspectiva. A partir de les dades de l'enquesta social integral xinesa de 2018, els autors van analitzar l'efecte dels hàbits lectors sobre la salut física i mental de la gent gran. El resultat és contundent: els hàbits de lectura tenen un efecte positiu directe tant en la salut física percebuda com en el benestar psicològic, i aquest efecte opera, en part, a través de la participació social. Llegir no actua només sobre la cognició: obre portes a la conversa, la pertinença i el sentit d'utilitat.
Aquí és on la lectura compartida cobra una rellevància especial. La revisió sistemàtica de Milani, Biagi, Palmieri i col·laboradors (2025), publicada a Health Promotion International, examina els efectes dels grups de lectura compartida en persones grans que viuen en comunitat. Malgrat la variabilitat metodològica dels estudis revisats, les conclusions apunten en una direcció clara: les intervencions de lectura en grup milloren l'autopercepció de salut, redueixen els símptomes depressius, reforcen les habilitats comunicatives, augmenten la participació social i disminueixen la sensació de soledat. Els autors destaquen que la lectura compartida constitueix una intervenció no farmacològica prometedora i, alhora, profundament democràtica: no requereix tecnologia, ni dispositius costosos, ni una formació prèvia específica.
La solitud com a repte: el paper de les intervencions comunitàries
La solitud com a repte: el paper de les intervencions comunitàries
La solitud no desitjada és, cada cop més, reconeguda com un determinant social de la salut amb efectes comparables als del tabaquisme o la inactivitat física. Dos treballs recents aborden específicament l'eficàcia de les intervencions no farmacològiques per combatre-la.
Yu, Li, Lin i col·laboradors (2023), a l'International Journal of Nursing Studies, van realitzar una revisió sistemàtica amb metaanàlisi en xarxa que va comparar diferents tipus d'intervencions comunitàries dirigides a reduir la solitud en persones grans. Els resultats van mostrar que les intervencions basades en activitats grupals —especialment les que combinen estimulació cognitiva i interacció social— són de les més eficaces.
Duffner, Janssen, Deckers i col·laboradors (2024), al Journal of the American Medical Directors Association, van aprofundir en aquesta línia amb una revisió i metaanàlisi centrada en intervencions contra la solitud i l'aïllament social. La seva conclusió és que les estratègies participatives, que atorguen als participants un rol actiu —com ara el de lector, voluntari o dinamitzador—, obtenen millors resultats que les aproximacions merament informatives o passives.
Llegits en conjunt, aquests dos estudis reforcen la idea que la lectura compartida i les activitats de mediació lectora no són només un recurs cultural: són eines d'intervenció comunitària amb capacitat real per millorar la salut i el benestar de la gent gran.
Què ens diuen aquestes evidències, en conjunt?
Què ens diuen aquestes evidències, en conjunt?
De la lectura creuada d'aquests estudis sobresurten quatre idees força:
En primer lloc, la lectura protegeix la funció cognitiva a llarg termini. No es tracta d'un efecte efímer ni limitat a un perfil determinat de persones: el benefici s'observa al llarg de catorze anys de seguiment, en poblacions diverses i en tots els nivells educatius.
En segon lloc, la lectura compensa desigualtats. Per a les persones amb menys anys d'escolarització, l'hàbit lector funciona com un mecanisme compensatori que pot acostar el seu rendiment cognitiu al de persones amb més formació. Això converteix la promoció de la lectura en una qüestió d'equitat en salut.
En tercer lloc, la lectura compartida multiplica els beneficis. Quan la lectura es practica en grup, als efectes cognitius s'hi afegeixen beneficis emocionals i socials: menys solitud, més vincles, millor autopercepció de salut.
Finalment, les intervencions participatives funcionen millor que les passives. Assignar un rol actiu a les persones grans —com a lectors, mediadors o voluntaris— no és un detall organitzatiu: és un factor clau d'eficàcia.
Cap a una cultura de la cura a través de la lectura
Cap a una cultura de la cura a través de la lectura
Aquestes evidències conviden a repensar el paper de la lectura en les polítiques d'envelliment actiu i de promoció de la salut comunitària. Programes de mediació lectora, grups de lectura compartida en biblioteques, centres de salut o domicilis, i iniciatives de voluntariat lector no són activitats complementàries ni accessòries: són intervencions fonamentades en l'evidència científica, amb un potencial d'impacte real sobre la salut cognitiva, emocional i social de la gent gran.
En un context d'envelliment poblacional accelerat, la lectura es revela com un recurs valuós: accessible, sostenible, equitatiu i basat en la humanització dels nostres entorns. Potser no hi ha recepta més senzilla per envellir bé que un bon llibre —i algú amb qui compartir-lo, per descomptat.
Referències
Chang YH, Wu IC, Hsiung CA. Reading activity prevents long-term decline in cognitive function in older people: evidence from a 14-year longitudinal study. International Psychogeriatrics. 2021;33(1):63-74.
Stine-Morrow EAL, McCall GS, Manavbasi I, et al. The effects of sustained literacy engagement on cognition and sentence processing among older adults. Frontiers in Psychology. 2022;13:923795.
Wang Y, Wang S, Zhu W, et al. Reading activities compensate for low education-related cognitive deficits. Alzheimer's Research & Therapy. 2022;14(1):156.
Milani C, Biagi C, Palmieri E, et al. Shared reading interventions to promote psychosocial well-being in older adults: a systematic review. Health Promotion International. 2025;40(2):daaf036.
Zhang W, Zhang Y, Wang J. Effect and mechanism of reading habits on physical and mental health among the elderly: evidence from China. Frontiers in Public Health. 2022;10:1031939.
Mewborn CM, Lindbergh CA, Stephen Miller L. Cognitive interventions for cognitively healthy, mildly impaired, and mixed samples of older adults: a systematic review and meta-analysis of randomized-controlled trials. Neuropsychology Review. 2017;27(4):403-439.
Iizuka A, Suzuki H, Ogawa S, et al. Can cognitive leisure activity prevent cognitive decline in older adults? A systematic review of intervention studies. Geriatrics & Gerontology International. 2019;19(1):3-12.
Yu DS, Li PW, Lin RS, et al. Effects of non-pharmacological interventions on loneliness among community-dwelling older adults: a systematic review, network meta-analysis, and meta-regression. International Journal of Nursing Studies. 2023;148:104592.
Duffner LA, Janssen N, Deckers K, et al. Facing the next "geriatric giant"—a systematic literature review and meta-analysis of interventions tackling loneliness and social isolation among older adults. Journal of the American Medical Directors Association. 2024;25(7):104989.
La lectura en clau comunitària. Evidències i beneficis
La lectura en clau comunitària. Evidències i beneficis
Tot i que la mirada científica recomana continuar investigant per tal de reforçar les evidències existents, les evidències són prou sòlides per recomanar la implantació de programes i projectes de lectura en veu alta dins dels centres de salut i benestar social. Aquí en teniu una tria d'articles d'investigació.
M. Watkins et al. "Beyond the sentence: Shared reading within a high secure hospital" (2022)
Dins de l'Hospital Ashworth es van realitzar sessions de lectura col·lectiva setmanals, adreçades a pacients amb patologies relacionades amb la salut mental com ara psicosi i historials d’autolesions. Els beneficis s’han documentat especialment per la capacitat d’interacció dins del grup i una més gran implicació dels pacients en el seu procés de recuperació.
E. Selin et al. "Reading aloud to children in hospital. Bibliotherapy as a community builder" (2017)
El "Reading Club" per a infants hospitalitzats és una experiència de lectura en veu alta que s’ha consolidat dins de diversos hospitals i assegura el benestar dels infants gràcies a la seva immersió en la ficció literària. Les sessions també afavoreixen les relacions d’amistat dins dels grups i milloren habilitats de lectura (comprensió i expressió), que continuen fins i tot quan s’ha abandonat l’hospital.
L. Ruo et al. "Discussion on Hospital Library Carrying out Reading Therapy for Medical Staffs" (2011)
La lectura pot ajudar el personal mèdic a millorar el seu benestar personal. Això, a curt i mitjà termini, contribueix a la humanització de la salut i la consolidació d’entorns hospitalaris més respectuosos i amables amb les persones.
OMS. Reading for Pleasure: Participating in a dementia-friendly book club at a residential aged care facility (2017)
Aquesta avaluació validada per la OMS se centra en els clubs de lectura de pacients que viuen en residències vinculades als centres de salut. Va observar-se també una millora de la qualitat de vida concretada en una reducció de la depressió i comportaments inadequats amb les persones cuidadores. La lectura es proposa com una eina que pot ajudar els professionals i reforça altres intervencions, amb un suport clínic i un seguiment adequats. Tot i això, hi ha dos elements limitants: l’adherència per part dels equips professionals i la incorporació de la lectura com una pràctica habitual que en garanteixi la continuïtat.
J. Davis. "The art of medicine enjoying and enduring: Groups reading aloud for wellbeing" (2009)
L’article de Davis (2009) examina els beneficis del fet de llegir en veu alta en grup com a eina per promoure el benestar emocional i social.
Aquesta pràctica, coneguda com a lectura compartida, combina l’art de la narrativa amb la connexió humana per oferir una experiència transformadora i enriquidora.
Davis explora com aquesta activitat pot ajudar tant en la cura personal com en l'atenció mèdica, reforçant vincles socials i emocionals entre els participants.
La lectura en veu alta crea un espai compartit on els individus poden gaudir del llenguatge, les imatges i les idees evocades pels textos, independentment del seu nivell educatiu o estat de salut. Aquesta experiència col·lectiva permet als participants accedir a una part de si mateixos que sovint queda eclipsada per les tensions del dia a dia. Els textos literaris, plens d’històries, poesia i prosa, ofereixen consol, inspiració i moments d’introspecció profunda.
Davis destaca especialment com aquest procés pot ser beneficiós per a persones que afronten reptes emocionals o físics, ja que la lectura compartida ofereix un espai no mèdic on el gaudi estètic esdevé una eina per suportar les dificultats. Així, la literatura no només distreu, sinó que també dona sentit a les experiències viscudes i facilita una major comprensió d’un mateix i dels altres.
L’autor subratlla el caràcter inclusiu i no prescriptiu d’aquest tipus de grups, on tothom participa segons la seva capacitat i interès. Aquesta flexibilitat fomenta una atmosfera de respecte i empatia, essencial per al benestar col·lectiu.
L'article conclou que llegir en veu alta no només enriqueix la ment i l'ànima, sinó que també crea una xarxa de suport emocional valuosa, mostrant com l'art de la literatura pot influir en l'art de la medicina.
L. M. Caputo. "The impact of a book club on confidence, self reliance, and community in the Duke Department of internal medicine" (2017)
L'article de Laura M. Caputo explora l'impact d'un club de lectura dins del Departament de Medicina Interna de la Duke University. Aquest club, iniciat el 2015, té com a objectiu promoure la reflexió i la connexió entre els professionals mèdics, residents i altres membres del departament.
Els participants llegeixen i comenten obres sobre temes ètics i bioètics, a més de temàtiques relacionades amb el desenvolupament professional amb el propòsit d’afavorir el creixement personal i comunitari.
L'experiència del club ha demostrat beneficis com una major confiança i autonomia en la presa de decisions dels participants derivada de la capacitat de comunicar-se millor entre iguals, una autoconsciència per a millorar l’autocura que incideix positivament en l’estrès, a més d’un sentit de pertinença i comunitari més sòlid, que ha reforçat el treball en equip i millorat l’ambient dins del Departament. Algunes sessions han comptat amb la participació d'autors, fet que ha permès aprofundir en les temàtiques des d’una altra perspectiva, la del creador, i establir connexions innovadores.
S. Rimkeit. "Dementia-friendly book clubs in the care home: Can quality of life be improved? A randomized clinical trial" (2018)
Rimkeit parteix de la hipòtesi que els clubs de lectura poden millorar l’estat de persones amb demència dins de centres sociosanitaris. Per això va impulsar un assaig clínic aleatoritzat per comparar els efectes dels clubs de lectura d’un grup de residents del centre amb diagnòstic de demència amb un altre grup amb el mateix diagnòstic que no participava en les accions lectores.
Els resultats mostren una millora en la qualitat de vida (benestar emocional i social) dels residents, tot i que els efectes van variar a partir del grau de demència i altres factors individuals. És especialment rellevant, l'increment del compromís amb el grup.
K. Hanrahan i Gonzalez, "K. Happiness: the highest form of health" (2022)
DHanrahan i Gonzalez van avaluar l’estat d’ànim d’un col·lectiu d’infermers i infermeres per explorar el seu benestar emocional. I ho van fer a partir de l’experiència compartida d’un club de lectura centrat en l’obra The Happiness Advantage. Es van recollir evidències sobre el nivell d’estrès, la connexió comunitària i el desenvolupament, al llarg del club, d’eines de resiliència per al col·lectiu d’infermeria.
Com a punts forts, es va detectar un impacte positiu en l’estrès, que va suposar una millora en la seva gestió diària; a més d’una major interacció, col·laboració i suport mutu entre col·legues.
Com a punts febles, i aquests aspectes apareixen reiteradament en accions similars, es plantegen les dificultats d’esdevenir sostenibles al llarg del temps i d’adaptar l’acció a les necessitats personalitzades de cadascun dels participants atès la dificultat de temps i disponibilitat.
K. Eisen, Lawlor, C., Whu, C.D., i Mason, "D. Reading and Recovery Expectations: Implementing a Recovery-Oriented Bibliotherapy Program in an Acute Inpatient Psychiatric Setting" (2018)
En aquest article, es va analitzar el desenvolupament d’un programa de biblioteràpia dins d’un hospital psiquiàtric per tal de donar evidència sobre l’impacte en els pacients i la seva sostenibilitat a curt i mitjà termini.
Entre els participants hi ha un grup de pacients hospitalitzats assignats a un club de lectura i un altre de control que van permetre mesurar l’impacte amb l’escala Herth (HHI) i la de salut mental MHCS.
Tot i que no es van observar diferències estadísticament significatives entre els dos grups, un 92,3% dels participants en el club de lectura van informar que l’activitat millorava l’autoconeixement i un 61,6% van experimentar un augment de les seves expectatives vitals. Els participants també destacaven l’expressió emocional en un entorn segur i de suport.
P. E. Smith i Hughes, T. "Reading books and reading patients: Can Book Clubs help both?" (2016)
S'explora la connexió entre la lectura literària i la pràctica mèdica, argumentant que els clubs de lectura poden beneficiar tant els pacients com els professionals de la salut. La reflexió sorgeix d’una experiència en què metges, estudiants de medicina i pacients participaven en diàlegs literaris que abordaven temes rellevants per a les cures i la comprensió de la condició humana.
Els clubs de lectura com a pont entre literatura i medicina
Els autors sostenen que la literatura, especialment quan es tracta en un context de grup, enriqueix la comprensió de les emocions i experiències humanes. Això és particularment rellevant per als metges perquè afina la seva empatia i habilitats comunicatives amb els pacients.
Els llibres seleccionats sovint plantegen dilemes ètics, perspectives diverses sobre la malaltia o moments de reflexió sobre el rol del professional en el sistema sanitari.
E. Smith i Hughes, T. Reading books and reading patients: can Book Clubs help both?(2016)
Impacte sobre els pacients
Des del punt de vista dels pacients, formar part d’aquests clubs pot ser terapèutic. Les històries permeten expressar emocions i connectar amb experiències similars, a més de promoure un espai segur per a la catarsi i el suport mutu. Aquesta activitat també ajuda a trencar la barrera jeràrquica entre metges i pacients, creant un entorn més humà i col·laboratiu.
Reflexions finals
Smith i Hughes conclouen que els clubs de lectura són una eina valuosa en la formació dels professionals de la salut, ja que fomenten una comprensió més profunda de la condició humana i milloren la qualitat de la relació metge-pacient. Aquests espais contribueixen a integrar les dimensions científica i humanística de la medicina, fent-la més compassiva i holística.
L’article posa de manifest que la literatura, a més d'una font d’entreteniment, és una eina útil en pràctica mèdica.
Page updated
Report abuse